Celler Vidbertus

Garrut

Capa intensa i profunda de vermell robí amb algun record granat.
Garrut monovarietal. Vinificació habitual en negres, maceracions a temperatura moderada.
Envelliment durant 16 mesos en roure francès.

“El Celler Vidbertus, ubicat a l’Espluga de Francolí. Disposa d’un celler del 1890 i participa en el projecte del Viver de Celleristes de la Conca de Barberà, on elaborem els nostres vins. “

“Any rere any ens esforcem per elaborar uns productes DO Conca de Barberà d’alta qualitat i singularitat, de manera que els nostres clients se sentin atrets pels nostres productes. “

No és casualitat que la història de Vidbertus comenci com una recepta. El meu avi va deixar les vinyes a causa d’una malaltia que l’impedia treballar la terra. Això va fer que es dediqués a la seva altra passió, la farmàcia. Però, en realitat, mai va abandonar del tot la terra, el vi estava present en algunes de les seves receptes, gairebé com un element màgic.

El meu pare, i jo l’Albert, en passar els anys, concretament al 2005, vam tornar als nostres orígens. Envoltats de muntanyes, monestir i freds hiverns de la Conca de Barberà, vam començar a elaborar vi català.

Des de llavors, la sensibilitat, la delicadesa i el rigor són ingredients indispensables que vam heretar del meu avi. Per això no és una casualitat que en cada ampolla de Vidbertus puguis trobar la personalitat de cada raïm i l’ànima de la seva terra.

Perquè, si ho penses, les grans històries s’han de viure des de l’origen, no et sembla?

Garrut / Monestrell

Segons el Termcat, la denominació normativa és monestrell (del llatí vulgar monesteriellu, diminutiu de monasterium 'monestir', potser pel fet que era un cep cultivat sobretot en monestirs) i s'aprova com a sinònim complementari la forma garrut (reducció, probablement, de monestrell garrut, i garrut, de garra, per la tendència d'aquesta varietat a corbar els sarments i enroscar-se amb facilitat als arbres).

En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell.

Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat. La forma mataró, d'origen toponímic, també designa en algunes contrades aquesta varietat, segons els especialistes. És, de tota manera, una forma més local que monestrell i garrut.

Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.

Cep originari de l'Empordà, conreat tradicionalment també al País Valencià, ben adaptat als climes secs i amb tendència a corbar els sarments.

És un raïm negre de maduració tardana, menut, compacte i amb els grans petits o mitjans, de color moradenc, de gust fort i amb la pell gruixuda.

El vi elaborat amb raïm monestrell o garrut és intens, ric en tanins, de gust dolcenc i de color fosc, que se sol utilitzar per a cupatges.