DOQ Priorat

Priorat és una Denominació d’Origen Qualificada (DOQ o DOCa) per als vins catalans produïts a la comarca del Priorat, al sud-oest de Catalunya.

La DOQ cobreix 11 municipis. Produeix principalment vins negres potents, que van cridar l’atenció internacional a la dècada de 1990. La zona es caracteritza pel seu terroir únic de pissarra negra i sòl de quars conegut com a llicorella.

És una de les dues úniques regions vitivinícoles d’Espanya que estan qualificades de DOCa, el nivell de qualificació més alt per a una regió vitivinícola segons la normativa vitivinícola espanyola, juntament amb la Rioja DOCa.

El topònim Priorat està lligat al concepte vi des de fa segles. La suma d’un sòl, un clima, una orografia i el treball d’homes i dones que l’han elaborat seguint les tècniques d’una tradició mil·lenària amb l’ajut, avui, d’una tecnologia adaptada als requisits de la qualitat, han donat un producte autèntic, exclusiu: el vi del Priorat.

La Cartoixa d’Scala Dei representa el bressol històric dels vins i la viticultura de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat. Els monjos cartoixans van portar des de Provença, al segle XII, els coneixements i tècniques per desenvolupar una viticultura que va arrelar amb força i ha evolucionat al llarg dels segles. Els dominis de la Cartoixa van configurar l’anomenat Priorat històric, que avui coincideix amb la regió vitivinícola de la DOQ Priorat. Els Cartoixans d’Scala Dei van cultivar la vinya i van elaborar el vi a la Cartoixa, seguint una escola de treball i espiritualitat. Anaven vestits de llana blanca, amb caputxó que els cobria el cap rapat. Potser el del Priorat és un vi místic.

Diu la història que de Provença vingueren al segle XII els monjos de l’Ordre de la Cartoixa a construir un monestir i fundaren així la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Escolliren un paratge singular, protegit per la Serra Major de Montsant, on un pastor hi havia somiat àngels pujant al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi, d’aquí el nom Escaladei o “escala de Déu”.

Una història més versemblant, però amb el mateix arbre i els mateixos àngels pujant per l’escala, explica com el rei Alfons I el Cast va enviar dos cavallers a recórrer el país per localitzar un lloc idoni perquè l’orde dels cartoixans, procedents de la Provença, s’instal·lés a Catalunya. Un cop arribats als peus del Montsant els cridà l’atenció la singular bellesa del lloc i preguntaren a un pastor sobre l’enclavament. A més d’informar-los, el pastor els va relatar un succés sobrenatural que passava des de feia temps al cor d’aquella vall: al pi més alt apareixia una escala per on pujaven i baixaven els àngels.

El rei Alfons I va oferir aquell lloc a l’ordre. Els cartoixans, establerts el 1194, van aixecar l’altar del temple dedicat a Santa Maria al punt on hi havia l’arbre de la llegenda. La història va donar nom al monestir i alhora ha generat una iconografia fortament arrelada al territori.

La cartoixa va subsistir fins al 1835, travessant èpoques de gran esplendor. Durant set segles els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general dels pobles de la zona centre de l’actual comarca, que coincideixen aproximadament amb els de la Denominació d’origen vinícola Priorat.

Amb la Desamortització de Mendizábal (1835) els monjos fugiren sobtadament, privats per decret de les seves terres i abandonaren cel·les i claustres, l’església i l’hostatgeria. En només dos anys la majestuosa cartoixa restà convertida en un munt de ruïnes per culpa dels saquejos i espoli constant.

Avui dia es poden visitar les seves ruïnes fent un recorregut comentat per l’exterior dels 3 claustres, l’església i refectori, així com d’una cel·la reconstruïda amb tot detall.

La Cartoixa d’Escaladei és, doncs, una visita obligada per a tots aquells qui vulguin fer un viatge als orígens de la comarca del Priorat.

Des de fa gairebé 1000 anys, nou petits pobles s’han instal·lat amagats entre els costers de pissarra que es dispersen als peus de la serra del Montsant. Els seus habitants, viticultors des de sempre, van modelar el terreny amb marges. Després de la Llei de Mendizábal (1835), gràcies a un gran esforç i al desenvolupament creixent de la vinya els viticultors van retrobar la seva dignitat.

Desafortunadament, les èpoques d’harmonia i creixement són cícliques i sovint s’acaben en cataclismes, així doncs, dins de la història de l’agricultura, i per a tota la vinya europea, existeix un abans i un després de la fil·loxera. Al Priorat també va ser una catàstrofe, ja que, en aquesta època l’explosió de la indústria tèxtil a Catalunya arrossegà tota la mà d’obra cap a la ciutat i no es replantaren els ceps de nou, excepte en una proporció molt baixa, que, afortunadament, és la que ha perdurat fins als nostres dies.

Gràcies a la generació d’agricultors que actualment tenen entre 70 i 80 anys d’edat, que s’han mantingut en el terreny i han seguit amb la seva tradició agrícola, s’ha conservat la cultura vitivinícola al Priorat.

Més recentment, es va poder intervenir en un paisatge preservat, complex, ric i d’un formidable potencial. Va ser doncs a la fi dels anys 80 on es va iniciar l’obertura d’un nou cicle de prosperitat, que conjugava la saviesa, el paisatge i la tradició amb un nou esperit emprenedor que tènia en el punt de mira la recuperació de la qualitat i el prestigi com a premissa màxima.

La rehabilitació de la vinya es fa a poc a poc amb la certesa que ha d’arrelar-se en la memòria del terrer. En una curiosa barreja que associa l’evolució d’una cultura tradicional amb els vestigis agraris del passat i una naturalesa exuberant, amb una replantació respectuosa i eficient, amb un encant a protegir.