Viladomat-Aragó – El Camp d’Aviació 2020 – DO Penedès
100% Macabeu.
100% % Macabeu de Pacs del Penedès.
Prové d’una parcel·la única d’uns 45 anys cultivada per l’incombustible Ignasi Seguí.
Una part del raïm va fermentar amb les pells durant set dies, tot just per expandir les aromes i textura del macabeu. L’assemblatge complet va descansar primer en dipòsit de formigó i després en acer inoxidable abans de ser embotellat l’abril posterior a la collita, per Sant Jordi.
El Camp d’Aviació és una plana emblemàtica de Pacs del Penedès. El nom li ve dels dies en què va servir com a aeròdromc, durant la Guerra.
Orgànic certificat.
926 ampolles.
Aeròdrom Republicà de Pacs-Vilobí
El camp de Pacs del Penedès (també anomenat de Vilafranca) estava situat entre els termes municipals de Pacs del Penedès i Vilobí del Penedès. La seva construcció, realitzada entre els mesos de maig i juny de 1938, va ser d’una única pista en forma rectangular, paral·lel al camí entre els pobles de Pacs i Vilobí i amb la riera de Llitrà, el nucli de Vallformosa de Vilobí i amb les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume.
Resten encara alguns elements patrimonials de l’antic aeròdrom amb 5 refugis elementals, dos dels quals estan situats en el camí entre els pobles de Pacs i Vilobí, el refugi gran de Can Mayol i les masies de Can Mayol, Cal Via, Cal Miró, Cal Patró i el Maset d’en Queralt. Al voltant de la masia de Can Mayol es van situar tots els elements del parc mòbil del aeròdrom com els cotxes, els camions de posta en marxa, el camió cisterna, l’ambulància… i un espai d’alarma reutilitzant la campana de l’església parroquial de Sant Genís de Pacs.
El refugi de Can Mayol tenia una capacitat per a 120 persones i s’accedia al seu interior mitjançant dues boques d’accés i es baixava uns 8 metres, construcció realitzada amb ciment i maó amb volta de canó. En el seu interior hi havia 3 habitacions.
L’activitat de l’aviació republicana en aquest aeròdrom va ser efectiva a partir del mes d'agost de 1938 fins al mes de gener de 1939. Durant aquest temps hi van fer estada la 7a esquadrilla del Grup 21 de Mosques, que va ser la que més temps va estar-hi ja que es va constituir en aquest camp. També s’hi van estacionar la 4a esquadrilla del Grup 21 de Super Mosques i durant alguns períodes de temps concrets la 2a i 3a esquadrilla del Grup 26 de Xatos.
El camp d’aviació va patir un bombardeig el dia 5 de novembre de 1938, un atac que també va afectar els aeròdroms de Els Monjos, Sabanell i Santa Oliva. En aquest atac es va fer malbé un avió Polikarpov I-16 Mosca sense desperfectes greus sent fàcilment reparat. El caporal motorista d’enllaç, Lluís Zamora, va sortir de l’aeròdrom dels Monjos tant aviat començà l’atac per tal d’alertar el personal del camp de Pacs d’un possible atac aeri, amb la mala sort que quan tot just arribà ja començava el bombardeig de l’aviació legionària italiana, i una bomba que va caure a prop li va provocar la mort. El 12 de gener, la Legió Còndor va metrallar el camp d’aviació amb els seus aparells Messerschmitt incendiant tres aparells i fent malbé en d’altres en ales i motor.
Viladomat – Aragó
Em dic Gerard Maristany i us presento el meu celler de vins blancs orgànics. Aquest projecte es focalitza completament en el potencial que tenen els xarel·los i macabeus del Penedès per a produir vins de gran elegància. Uns, per ser consumits joves, i d’altres, per a ser afinats durant anys en ampolla.
Col·laboro amb tres viticultors meticulosos -Lluís Carsí, Ignasi Seguí i Francesc Pascual- que treballen parcel·les úniques de forma orgànica. Vinifico amb un estil minimalista, en una mena de coworking vitivinícola conegut com “La Xarmada”, a Pacs del Penedès.
I de nit dormo a l’Eixample de Barcelona, a l’encreuament dels carrers Viladomat i Aragó.