Orange Wines de Metamorphika.
Tast de Metamorphika Orange Wines fets per Costador a la Conca de Barberà, el dimarts 1 de febrer a les 19h.
Orange Wines
En català, per referir-nos a un orange wine hem de parlar d'un vi brisat o bé d'un vi amb maceració de pells. Els brisats són vins blancs elaborats com si fossin negres, és a dir, vinificats en contacte amb les pells del mateix raïm. En comptes de premsar el raïm i separar les llavors i pells, es deixa fermentar el most del raïm blanc amb aquestes parts sòlides.
Amb aquesta pràctica, el most fermentarà i simultàniament hi haurà una maceració amb les seves pells, obtenint totes les substàncies d'aquestes, com són aromes, tanins i color. Aquest procés atorga un color més pujat de to i intens al vi blanc, donant-li uns matisos ambre o ataronjats. És per aquest motiu que es coneixen internacionalment com orange wines.
Aquesta maceració pot durar des de diverses hores a, fins i tot, dies. Depenent de l'estil de vi i les qualitats que el seu elaborador vulgui aconseguir.
Una de les teories de l'origen del terme orange wine és que va ser creat en 2004 a propòsit per David Harvey, un comerciant de vins del Regne Unit. Des de llavors s'ha considerat oportú utilitzar el terme.
Aquest estil de vinificar que guanya adeptes dia rere dia és, però, una tècnica d'elaboració que prové d'una tradició mil·lenària. És més, existeixen evidències d'aquesta pràctica que daten de fa uns 6.000 anys a Geòrgia. Aquí a Catalunya tenim referències històriques dels primers vins brisats a la Terra Alta.
Sigui com sigui, aquests vins són sovint qualificats de rústics, austers, amb una oxidació marcada i una innegable astringència. Totes elles característiques diferencials que els converteixen en vins, com a mínim, originals i molt gastronòmics.
Celler Costador – Metamorphika Muscat Orange – DO Catalunya, Barberà de la Conca
El Metamorphika Muscat és 100% Moscat de vinyes velles d’arbust. Brisat és l’antiga paraula catalana per a un vi taronja. Fermentat i macerat sobre pells en àmfora (tines de fang) durant sis setmanes abans de passar a bótes de roure francès velles de quart i cinquè ús durant dotze mesos.
L’ampolla també és de terrissa
El Muscat
El vi moscat o simplement moscat i moscatell és un vi extret del raïm conegut com a Vitis Apiana en l'antiguitat: és una varietat de cep blanca, encara que també n'existeix una varietat negra més escassa.
S'utilitza com a raïm de taula o panses i per a fer vins majoritàriament dolços i misteles.
Els raïms són esfèrics, de color ambre i gotims mitjans i compactes, grans, de pell gruixuda i amb tendència a pansir-se promptament. Necessita una aportació important de calor per a la seva maduració, per això la seva vinculació amb el sol. El veïnatge del mar li aporta el grau d'humitat necessari per a obtenir una vegetació òptima i al considerar-se una varietat de vigor mitjà és fàcilment adaptable als sòls pedregosos.
Presenta unes destacades aromes florals, de raïm albercoc, aranja i fruites exòtiques.
S'utilitza com a raïm de taula o panses i per a fer vins majoritàriament dolços i misteles.
Els raïms són esfèrics, de color ambre i gotims mitjans i compactes, grans, de pell gruixuda i amb tendència a pansir-se promptament. Necessita una aportació important de calor per a la seva maduració, per això la seva vinculació amb el sol. El veïnatge del mar li aporta el grau d'humitat necessari per a obtenir una vegetació òptima i al considerar-se una varietat de vigor mitjà és fàcilment adaptable als sòls pedregosos.
Presenta unes destacades aromes florals, de raïm albercoc, aranja i fruites exòtiques.
La recerca sobre la identificació de varietats de raïms modernes i la seva correlació amb varietats antigues apunta que el moscat pot ser una de les varietats més antigues del mediterrani. A la zona mediterrània de la península ibèrica el cultiu del raïm per produir vi fou impulsat per la colonització fenícia i grega, probablement a partir de les varietats silvestres autòctones.[3] L'actual Moscatell d'Alexandria o moscatell romà, seria la varietat més propera a la Vitis Apiana, anomenada així en època romana perquè la seva dolçor atreia a les abelles (apiae en llatí). Actualment se la considera una vinya antiga, és a dir, una varietat no modificada genèticament, ja que el seu cultiu des de l'antiguitat com a fruita per al consum humà (raïms i panses) s'ha mantingut durant la tardoantiguitat, l'època musulmana, l'època medieval i moderna.
Celler Costador – Metamorphika Xarel·lo Orange – DO Catalunya, Barberà de la Conca
El Metamorphika Xarel·lo té un color groc daurat amb reflexos ambarins, lleugerament tèrbol i llàgrima fina i glicèrica. Nas més intrigant encara, diferent de tot l’olorat fins a la data. Préssecs i fruita groga madura, apunts de regalèssia negra i notes de la complexa elaboració. A la boca és diferent, inusual i impensable.
Sorprenent i captivador. Untuós i glicèric, amb notes cítriques verdes, herbàcies i licorositat fresca, de balsàmics.
Des de vinyes de 70 anys plantades fins a 2 hectàrees de sòls argilo-calcaris pedregosos. El Xarel-lo és d’una vinya certificada ecològica. El raïm es verema a mà a mitjans de setembre. La maceració té una durada d’entre 8 i 14 setmanes, seguida d’una fermentació espontània amb grans sencers i llevats autòctons que dura entre 4 i 6 setmanes en àmfora d’argila. El vi passa uns tres mesos sobre les mares amb battonage setmanal. La criança té lloc a la mateixa àmfora durant quatre mesos. No es filtra.
El Xarel·lo
El xarel·lo és una varietat de cep blanca, originària del Penedès, fruit de l’encreuament de la varietat andalusa hebén i de la varietat francesa brustiano faux. El seu perfil d’ADN suggereix que el xarel·lo podria estar relacionat amb el macabeu, compartint els dos progenitors. Segons el filòleg Fava i Agut, el nom xarel·lo prové de la variant dialectal italiana sciarello, amb el significat de claret, un terme utilitzat per referir-se als vins negres amb poc color. És, juntament amb el macabeu i la parellada, una de les tres varietats tradicionals utilitzades per elaborar el cava.
És una de les varietats principals per a la DO Alella, DO Binissalem, DO Costers del Segre, DO Penedès i DO Tarragona, però es cultiva gairebé a tota Catalunya i a Mallorca. Segons el Registre Vitivinícola de Catalunya RVC (12/09/2017), la superfície conreada a Catalunya és de 9.843 ha, la majoria al Penedès (7.500 ha).
Celler Costador – Metamorphika Viognier Orange – DO Catalunya, Barberà de la Conca
El Metamorphika Viognier és un vi que es macera 1 setmana i fermenta en àmfores d’argila, posteriorment es cria en àmfores i en bótes de roure francès (bótes de 225/300 litres de diversos usos) 5 mesos.
Dolç, però al mateix temps amb un notable gust àcid del vi, s’assembla a la melmelada afruitada, revelant rics tons de taronja, pera i meló. El retrogust harmònic i ple durant molt de temps es calma amb notes d’espècies.
El vi marida amb formatges suaus aromàtics, postres, postres de fruita i dolços.
Viognier
El viognier és un raïm blanc de la vall del Roine, conreat especialment a Condrieu, on se n'obté un vi molt suau i fragant, i que també és present en moltes zones del sud francès.
Va ser-hi portat pels immigrants foceus el segle I de la nostra era.
Com la chardonnay, la viognier té potencial per produir vins amb cos i amb caràcter suau. A diferència del chardonnay, el varietal de viognier té aromes més naturals, entre els quals hi ha notes de préssec, pera, violetes i minerals.
Costador
Costadors és un projecte que des de molt aviat es va guanyar una merescudíssima fama de vins ‘top’ als molts mercats d’exportació on és present, i que a poc a poc es va obrint un forat a les cartes i prestatgeries locals.
Des de l’edifici cooperatiu vitivinícola més antic d’Espanya, a Barberà de la Conca, Joan Franquet vinifica les tres línies de producte que formen Costador, practicant una agricultura biodnàmica i una vinificació natural.
Som un celler que treballa unes vinyes singulars només amb l’agricultura ecològica i biodinàmica.
Les vinyes són velles, la major part d’entre 60 i 110 anys amb diferents “terroirs” (argila i pedra calcària). Estan situades en altituds d’entre 400 i 800 metres.
Amb un fort contrast tèrmic, els nostres raïms poden madurar durant un llarg període i conservar la frescor i l’acidesa.
Controlem la temperatura de tot el procés, des del moment que collim el raïm, durant la fermentació i posteriorment l’envelliment.
Fem la fermentació amb llevats salvatges i autòctons en àmfora o en dipòsits d’acer inoxidable i barriques de roure.
El vi final és un veritable suc de raïm, autèntic i amb aromes naturals.