Garrut / Monestrell

Segons el Termcat, la denominació normativa és monestrell (del llatí vulgar monesteriellu, diminutiu de monasterium ‘monestir’, potser pel fet que era un cep cultivat sobretot en monestirs) i s’aprova com a sinònim complementari la forma garrut (reducció, probablement, de monestrell garrut, i garrut, de garra, per la tendència d’aquesta varietat a corbar els sarments i enroscar-se amb facilitat als arbres).

En català també es documenten, entre d’altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell.

Localment, en algunes zones del Penedès, també s’utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat. La forma mataró, d’origen toponímic, també designa en algunes contrades aquesta varietat, segons els especialistes. És, de tota manera, una forma més local que monestrell i garrut.

Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.

Cep originari de l’Empordà, conreat tradicionalment també al País Valencià, ben adaptat als climes secs i amb tendència a corbar els sarments.

És un raïm negre de maduració tardana, menut, compacte i amb els grans petits o mitjans, de color moradenc, de gust fort i amb la pell gruixuda.

El vi elaborat amb raïm monestrell o garrut és intens, ric en tanins, de gust dolcenc i de color fosc, que se sol utilitzar per a cupatges.