Muscat

El vi moscat o simplement moscat i moscatell és un vi extret del raïm conegut com a Vitis Apiana en l’antiguitat: és una varietat de cep blanca, encara que també n’existeix una varietat negra més escassa.

S’utilitza com a raïm de taula o panses i per a fer vins majoritàriament dolços i misteles.

Els raïms són esfèrics, de color ambre i gotims mitjans i compactes, grans, de pell gruixuda i amb tendència a pansir-se promptament. Necessita una aportació important de calor per a la seva maduració, per això la seva vinculació amb el sol. El veïnatge del mar li aporta el grau d’humitat necessari per a obtenir una vegetació òptima i al considerar-se una varietat de vigor mitjà és fàcilment adaptable als sòls pedregosos.

Presenta unes destacades aromes florals, de raïm albercoc, aranja i fruites exòtiques.

S’utilitza com a raïm de taula o panses i per a fer vins majoritàriament dolços i misteles.

Els raïms són esfèrics, de color ambre i gotims mitjans i compactes, grans, de pell gruixuda i amb tendència a pansir-se promptament. Necessita una aportació important de calor per a la seva maduració, per això la seva vinculació amb el sol. El veïnatge del mar li aporta el grau d’humitat necessari per a obtenir una vegetació òptima i al considerar-se una varietat de vigor mitjà és fàcilment adaptable als sòls pedregosos.

Presenta unes destacades aromes florals, de raïm albercoc, aranja i fruites exòtiques.

La recerca sobre la identificació de varietats de raïms modernes i la seva correlació amb varietats antigues apunta que el moscat pot ser una de les varietats més antigues del mediterrani. A la zona mediterrània de la península ibèrica el cultiu del raïm per produir vi fou impulsat per la colonització fenícia i grega, probablement a partir de les varietats silvestres autòctones.[3] L’actual Moscatell d’Alexandria o moscatell romà, seria la varietat més propera a la Vitis Apiana, anomenada així en època romana perquè la seva dolçor atreia a les abelles (apiae en llatí). Actualment se la considera una vinya antiga, és a dir, una varietat no modificada genèticament, ja que el seu cultiu des de l’antiguitat com a fruita per al consum humà (raïms i panses) s’ha mantingut durant la tardoantiguitat, l’època musulmana, l’època medieval i moderna.