Tethramythos

Egialia, Peloponès – vins elaborats AMB UN TOC DE filosofia estoica

Tot i que la nostra visita a Tetramythos es va agendar de forma precipitada, ens van acollir amb els braços oberts i ens van compartir amb ganes tota la feina que fan. Aquest dia vam conèixer per primera vegada Panagiotis Papagiannopoulos, viticultor, enòleg i cofundador del celler juntament amb els germans Spanos.

L’objectiu del celler és clar: expressar un dels terrenys vitivinícoles més emblemàtics de Grècia a través dels seus vins. Tots tres van tenir clar des del principi que el cultiu ecològic (certificat des del 1996) era el primer requisit per aconseguir-ho. Com a dada curiosa, actualment Egialia és la zona de Grècia amb més percentatge d’agricultura ecològica.

Panagiotis, provinent d’aquesta zona i una família de diverses generacions de viticultors, va decidir començar per investigar amb més profunditat el terreny i la trajectòria vitivinícola de la zona. La importància d’aquestes investigacions va de la mà amb el valor que dóna als mètodes tradicionals de vinificació, i per aquest motiu utilitza actualment algunes de les tècniques que utilitzaven a la Grècia antiga.

“Grècia és plena d’històries vives, tradició, i és a les nostres mans que això tingui una continuïtat en el futur. A cada racó d’aquest país, hi ha mètodes tradicionals, varietats autòctones i vins amigables, vins apreciats i alhora elaborats amb respecte per la història dels avantpassats”

Fa aproximadament tretze anys i després de tenir un domini més ampli sobre el terreny i una experiència més gran al celler, Panagiotis es va adonar que una aproximació més natural en el procés de vinificació ajudaria encara més a aconseguir el seu objectiu inicial de plasmar el terro únic d’Egialia, i des de llavors tots els vins fermenten de manera espontània i es completen sense cap addició de components biotecnològics. També segueixen algun mètode biodinàmic, especialment el calendari lunar per als dies de sembra i collita.

“les petites desviacions que tenen lloc a les vinificacions naturals fan que un vi escapi de les normes comunes i condueixi les nostres papil·les gustatives cap a camins desconeguts”

En tots els seus vins descobrim un caràcter compartit reflex del terroir on neixen. El resultat de la unió entre aquests mètodes i aquesta terra són vins amb un perfil marcat dequilibri, elegància i una vibrant acidesa natural.

FER VI ÉS COM LA FILOSOFIA ESTOICA. ÉS MOLT COMPLICAT I ES NECESSITA MOLTA PACIÈNCIA

Egialia ha estat una zona apreciada per fer vins des de l’antiguitat, i hi ha constància que s’ha fet vi de forma ininterrompuda com a mínim des del 1000 aC. Pausanias va dir l’any 2 a. que el nord del Peloponès era la regió ideal per fer vi.

A nivell geogràfic s’explica perquè aquesta ubicació és privilegiada. Les vinyes estan ubicades a la falda del Monte Helmos, la majoria dels 850m cap amunt. Orientades cap al golf de Corint, aquestes vinyes estan constantment airejades per les brises salines i fresques que pugen del golf i ajuden a crear un microclima equilibrat, sense condicions extremes a l’hivern o l’estiu.

L’entorn de les vinyes són boscos, rius i barrancs frondosos, i el terra és ric en minerals. Destaca un bloc calcari a pocs metres de profunditat que dóna una mineralitat marcada especialment als vins blancs. Les maduracions en aquest context són lentes i donen temps al raïm a desenvolupar més complexitat aromàtica. Afegeix Panagiotis també que el riu Krathis que passa per aquesta zona és el riu amb l’aigua més pura de tota Grècia. Segons la mitologia, és on va ser batejat Aquil·les per tornar-li immortal (excepte el taló).

Al celler treballen amb 11 varietats. La més abundant és roditis de Patras, i les més destacables són sideritis i mavro kalavrythino, dues varietats extremadament locals que estaven camí de desaparèixer i que han sobreviscut gràcies a la feina d’aquest celler.

Panagiotis és una figura clau en aquest celler. Sota una aparença de persona reservada, s’hi amaga una persona culta, centrada i franca. De gestos discrets, però amb un gran tacte per la natura, la cultura i especialment per la tradició i la història de la Grècia antiga.

Encara que no hi va ser present durant tota la visita, perquè la seva companya Melitini s’havia encarregat fantàsticament bé aquesta part, a l’hora d’expressar el nostre interès per portar els vins a Espanya, va demostrar una notable sensibilitat per saber qui comercialitza els vins, com si d’alguna forma protectora es voldria assegurar que cauen en bones mans.

Nosaltres personalment ens quedaríem amb la següent reflexió de Panagiotis sobre el futur del vi:

“La clau per a l’alta gastronomia és una cosa que inclogui tradició, continuïtat i una expressió moderna respecte als grans terrenys històrics de Grècia”