Mas Ramoneda – Boira Blanc de Noirs

Garnatxa Negra. D.O. Costers del Segre.

Vi blanc de noir fet de raïm Garnatxa Negra plantada al costat del celler fa 10 anys, on volem transmetre la finura i l’elegancia pròpia de la garnatxa amb el bouquet d’un vi negre. 

  • Varietats: Garnatxa negra
  • Edat de les Vinyes: 10 anys
  • Alçada de les vinyes: 460 metres
  • Rendiment: 9500 kg/Ha
  • Alcohol: 12.5%

COLOR: Color groc brillant amb tons grisos degut al color de la pell del raïm

AROMA: A flors i fruita blanca, donant un toc molt fresc i alhora es destaca i s’entreveu una profunditat i uns records a quelcom que s’amaga, com reflexa el seu nom.

GUST: Una entrada amb sensació dolça, un pas alegre i amable per la boca amb un final rodó expressant tots els caràcters d’aquest vi blanc de noir.

MARIDATGE: Molt apropiat amb pernil salat i embotits ibèrics, brous, verdures estofades i tot tipus de carns blanques i peixos

Mas Ramoneda.

La tradició, el procés natural, els ceps cada vesprada més enllà de la finestra, perquè és el raïm qui ens sosté i a ell li lliurem la nostra passió adolescent i l’ull de qui coneix la perpendicularitat del vi dins l’ampolla. El roure perfumat, el misteri del temps pausat en el ferment, la paciència de les claus a la porta, el celler, el savi que escolta la veu del vi, perquè el criden pel seu nom,

Mas Ramoneda és un celler jove que vol cercar dos llavis per sentir- se cos a la vora d’una copa i assaborir la natura dels seus vins: la noble concepció de la metàfora dins la tina. Hi ha grandesa sempre en la transformació dels conceptes, i la litúrgia del VI és el secret de les roses , la seva bellesa , el seu perfum, el seu aroma , la seva textura , el seu lent món de sabors.
Mas Ramoneda vol cercar l’antic valor de l’ambrosia; sovint, extingit, i el renova, li dóna la fe dels nous rituals, la força dels rius que guien sàviament les aigües fins al mar. El VI dels seus cellers és una pregària i una heretgia, reconeix la taula i tanca els parèntesis del dubte.

Mas Ramoneda assumeix el verb beure, i dóna forma a altres verbs distingits: libar, paladejar, assaborir. Mai s’enfila el colze ni es fa un glop, disposa l’harmonia del gust amb frescor, en silenci i bon criteri. Sorprèn el cel de la boca i segueix a més alçada , en mans d’una abraçada commogut amb la terra.

Mas Ramoneda és un celler nounat, com pulcra es l’albada, però al seu costat hi ha persones amb estudis i experiència per transmetre a les taules l’essència íntegra del vi.
Hi ha un lloc en el qual la vida s’obre de la mateixa manera que un pensament, un lloc en el qual la innocència es descalça i es vesteix de redolta, un lloc al qual arriben els estels i ressona la remor del ferment, del bon brou. Un lloc on s’eleven les bastides de vidre, i l’alquímia transforma, a manera de miracle, la vinya en vida. Aquest lloc té l’exactitud d’un nom, Mas Ramoneda.

Al seu “Mas” –la seva finca- roman la petjada de l’home avantpassat, com un llegat. En la seva finca roman la petjada de l’home avantpassat, com a herència: excavacions a la pedra per trepitjar el raïm. Un celler original, amb bótes de roure de 5000 i 6000 litres, i dipòsits també de pedra. Un forn per coure el pa, una premsa d’oli i, a part de la casa pairal, una ermita del segle XI. Vet aquí l’origen i el bressol de la família Mas Ramoneda, on ja s’elaboraven el vi, l’oli i el pa artesanalment. “l’espina quan neix ja punxa” diu l’adagi.

Al voltant del celler hi ha nogueres …

..(Juglans regia. Juglans deriva, al seu torn, de Jovisglans, ” glans de Júpiter ” -nous per a un déu-. Regia, “real “), arbre de fusta forta, fulles aromàtiques i rics fruits, i alzines (Quercus ilex), arbre sagrat en nombroses tradicions, símbol de solidesa, longevitat i potència. De fusta dura i imputrescible, excel·lent llenya (la millor) per cremar. Les nimfes protectores dels alzinars, les dríades (Drys , “arbre “) corrien i ballaven al voltant de les alzines. Van deixar els seus estatges celestes per cohabitar amb els homes en els alzinars. I ara viuen, corren i ballen al voltant del celler Mas Ramoneda. I també el protegeixen i li inspiren l’ofici. Res és casual, només causal.
Joan M. Riera també és un dríada del vi, un enòleg (Escola d’Enologia d’Espiells) fidel als aromes i sabors Mas Ramoneda. Quan toca el vidre d’una copa, és el mateix que dir el vidre del temps, creix cap endins, agita l’insondable misteri i recobra amb precisió el full de pàmpol, la seva ombra, el seu fantasma, el seu destí. Jordi Cantí adverteix la raó final dels somnis en una copa de vi.

Agustín de Andrés Ferrero
Professor, escriptor i poeta