La Madre

Vermouth Rosat

Rica textura de vellut amb sabors dolços principalment d’Anís i Maduixa. Intens i envoltant.

34 botànics seleccionats, macerats durant 35 dies en àmfores de ceràmica per elaborar l’essència. Posteriorment l’essència és envellida 6 mesos en bótes de castanyer.

Cupatge de vi blanc seleccionat amb l’essència i maduixes

De color rosa intenso con la tonalidad a moras. En nariz invita a aromas de fresa, acompañados con toques de regaliz, cáscara de cítricos, canela y cálamo aromático.

El paladar es una alegría. Una rica textura aterciopelada proporciona sabores inicialmente dulces principalmente de Anís y Fresa. Antes de que el paladar pierda intensidad, el sabor adquiere un carácter ligeramente amargo conducido por el ajenjo y la piel de naranja que persiste en el postgusto muy intensamente.

Conserva su frescura y consigue el equilibrio amargo / dulce de forma impecable.

Volem ser la millor alternativa a l’hora de l’aperitiu i transformar-lo en tot un ritual.

Volem ser un dels vermuts indispensables per als Bartenders.

Volem que la societat ens recordi pels nostres sabors, gustos, els nostres aromes, per com els comuniquem i per la sensació d’alegria i festa que podem generar en brindar amb els nostres vermuts. Brindem per la mare que els van parir, s’ho mereixen!

El vermut

El punt de partida de l'elaboració del vermut és un vi base, habitualment blanc i de caràcter neutre.

La maceració amb compostos botànics constitueix l'etapa central de l'elaboració. Les plantes aromàtiques formen part de les fórmules secretes dels vermuts.

Aquests ingredients es maceren en alcohol d'elevada puresa durant períodes d'unes hores fins a diverses setmanes. Posteriorment, l'extracte s'integra amb el vi base.

Es sabut que el vermut va ser creat per Hipòcrates, cèlebre metge i filòsof de l’antiguitat, 460 A.C. Va posar a macerar herbes aromàtiques amb vi per posar remei a malalties i despertar la gana als malalts.

Durant l'Imperi Romà es van popularitzar els aperitius a base de vi macerat amb herbes aromàtiques mediterrànies. Algunes d'aquestes receptes van ser preservades i perfeccionades als monestirs europeus al llarg dels segles. Així, durant segles, les begudes similars al vermut es van consideradar com a terapèutiques i curatives.

Al segle XVII ja hi ha referències que plasmen l'ús de la paraula vermut per denominar aquesta beguda, perquè que deriva del mot l'alemany Wermut, nom de planta aromàtica coneguda en català com donzell o absenta (Artemisia absinthium). Aquest era element principal de moltes d'aquestes preparacions medicinals.

A la fi del segle XVIII, el vi aromatitzat entra en una nova dimensió productiva concretament a Torí (Piemont), on el “merchant” Antonio Benedetto Carpano va introduir el 1786 el primer vermut dolç i va ser el punt d’inflexió que va fer la ràpida popularització de l’aperitiu.

El vermut es va populartizar ràpidament, i van sorgir algunes marques que avui en dia encara perduren com són els casos de Cinzano (1757) (popularitzats quan els germans Giovanni Giacomo i Carlo Stefano Cinzano, obtenen la llicència oficial de la casa de Saboya per comercialitzar el seu vemut), o Martini & Rossi (1863) dels socis Alessandro Martini (emprenedor) i Luigi Rossi (mestre artesà).

Augustus Perucchi va ser el primer elaborador de vermut a Barcelona el 1876, la ciutat de Reus va esdevenir un dels principals centres productors de vermut. El 1884 s'hi va fundar Yzaguirre.

LA MADRE Vermouth, va un pas més enllà i crea una nova categorització del vermut; parlem dels vermuts amb toc a fruita i els vermuts Premium, que any rere any està guanyat una gran quota de mercat.